- Te han dejado hecho un Cristo, ¿no pudiste convertir el agua en vino?
- No, al final la convertí en cerveza.
- Bueno, tampoco está mal.
- Me salió Cruzcampo.
- Poco te han dado entonces.
La Pasión de Cristo, Mel Gibson
Capitol CXIII. Del primer miracle que lo senyor feu a peticio de la sua mare conuertint laygua en vi.
Capitol CXIII. Del primer miracle que lo senyor feu a peticio de la sua mare conuertint laygua en vi.
Lo primer miracle feu lo senyor per intercessio de la senyora mare sua axi com era raho. car ella volia donar sa clemencia la primera gloria de les obres sues: perque coneguessen los homens que per lo mija de sa senyoria han a obtenir lo que demanen en les necessitats sues: E lo dit miracle fon en aquesta manera: car passat vn any que lo senyor fon batejat vna germana de la excellent mare de deu feya noçes del seu glorios fill Joan: lo qual era tan amat e car a la senyoria tia sua que mes era estimat fill que nebot: en les quals noçes sa senyoria era manadora e ordenadora com a cosa sua propria. E fon conuidat lo senyor ab los seus dexebles a la festa: Lo qual vingue ab molt plaer per esser li persones tan acostades en deute: e tan cares en amor: e per aprouar lo sagrament de matrimoni. E essent tots en taula la prudentissima senyora qui per tot miraua: veu que los seruidors anauen tots torbats e afaynats consellantse a la orella: e conegue sa merce que alguna cosa fallia en lo conuit. E crida secretament a hu d´aquells demanant li la causa de que van axi torbats. lo qual respongue. Senyora lo vi es del tot fallit: e noy ha manera don ne pugam hauer. E sa senyoria moguda de molta pietat: acostas a la orella del amat fill seu: e dixli. ¶ Vinum non habent. Volent dir. Fill meu lo vi es fallit al millor del dinar: en gran congoixa sta lo novio e tots los de casa sua: sia de vostra merce ajudar los ans que la necessitat sia coneguda per los stranys. E lo senyor mirant la ab vna franquea de cara: que en los vlls seus conegue sa merce: que sa magestat deliberaua fer lo que ella manaua: e dixli. ¶ Quid mihi et tibi est mulier: non dum venit hora mea. Volent dir. O mare mia clementissima be teniu entramenes de dona: que ans sou moguda a pietat: que la vostra ajuda sia demanada per los posats en necessitat. E pus sollicita sou de socorrer als miserables: que ells de demanar vos ajuda. Deixau los vn poch congoixar e coneixer la necessitat sua: perque mes estimen la ajuda e subuencio vostra. Car la hora mia en la qual he deliberat fer miracles no es venguda: e per amor vostra haure a cuytar lo temps. E la senyora essent molt certa que lo senyor fill seu no la desobeiria en nenguna cosa: dix sa merce als ministres del conuit. Anau dauant lo meu fill e feu tot lo que sa magestat vos manara: Los quals prestament compliren lo que la senyora manat los hauia. E venint dauant lo senyor dixlos sa clemencia: que vmplissen daygua sis hydries (hydros, hidro, aygua) o gerres de pedra que eren aqui en la sala del conuit: e com foren plenes e en vi conuertides manals lo senyor que portassen a beure a vn gran prelat qui hauia nom Architicli e seya primer en lo conuit. E com hague gustat aquell tan singular vi: lo dit Architicli stigue molt admirat de hon hauien pogut hauer tan excellent vi: e feu se venir lo novio: qui li era molt familiar: e dix li. Digau gentil hom y tan mal pratich sou de conuits: y no sabeu que tota persona discreta en son conuit dona primer lo pus singular vi: e com lo gust es cansat: e fart: tot lo que ve apres es de poca estima: e perço deu esser donat lo millor primer e apres lo qui no es tan bo: e vos haueu fet lo contrari. car haueu estojat aquest vi a la fi del dinar: queus dich que es tan singular: que en ma vida non he vist semblant ni crech ni haja tal en tot lo regne. E lo nouio hoynt aço stigue marauellat: no sabent res en lo miracle: e los ministres que sabien tota la veritat: Los quals hauien posada laygua e mesa en les hydries: e d´aqui portat lo vi al dit architicli: manifestaren lo miracle a gran gloria del senyor: e aqui tots foren refermats en la vera crehença de sa magestat. E finat lo conuit despedintse lo senyor per partirsen: crida son cosin germa lo glorios Joan: dientli que leixas star la sposada e tot lo restant e quel seguis: car ab tot sia sancta cosa lo matremoni: molt pus perfet es lo stament de virginitat: en lo qual vol sia collocat en grau molt excellent. E lo dit joan ab singular plaer oblidades totes coses segui sa magestat: e james se parti dell: e era dit lo dexeble amat entre tots los altres deixebles.
